l’Ernesto P.

L’Ernesto P. aterra al Prat provinent de Heathrow, tres maletes i dues litografies. Taxi directe cap al pis de la seva germana a la Barceloneta. L’espera en Carlos, té 8 anys. Ara el tiet Ernesto li farà de pare i de mare…i de professor de dansa, què carai!. El nen és llest, no parla gaire i li agrada berenar al balcó.
Les maletes de l’Ernesto són massa grans i no caben ni dins l’armari ni sota el llit. En Carlos s’ha posat a buidar els sabonets d’hotels que li regala el seu tiet dins la seva ampolla de gel de dutxa.
La cangur diu que ha de marxar. Puja olor de sardines del pis de sota. Al safareig hi ha una bombeta fossa.
La caldera de gas fa un soroll extrany i en Carlos vol gelat de postre.
L’Ernesto el porta a fer un passeig, paren al txiringuito de la Barceloneta…fa calor, té sed, el cambrer parla castellà, l’Ernesto ja sap què vol…
li ho demana…i…começa l’espectacle!

Diógenes 2.0

…molt bé, i ara que he descobert el concepte..hi posaré remei?…

Karma True Blue Pansy

…una nena vestida de comunió a la porta de la Model. El vestit li va petit….i jo sé perquè!
…un equip de futbol amb pantalons curts i vermells.
…dos nois de 1.85m en una vespa groga per la diagonal. Ho veig en sèpia!
…una senyora amb la faldilla llarga recta i planxada a peu d’andana amb un entrepà. Segur que són les dues. Segur que l’entrepà no és per ella. Segur que no puja al tren.
…una illa amb pinguins. I un home negre que es fa vell.
…uns nens amb fussell llegint a peu de semàfor.
…un entrenador de futbol..no dos.
…un notari i dos arquitectes signant un testament. S’acaben de conèixer!
…un heavy suís venent joguines i caixes de música. Me la quedo!
pensaments en blau.

alaska y mario..y la obregón

olvi y vaquerizo:
- antes eran robots…después de conocerme a mi se han hecho super humanos….
- yo soy como me veis pq de momento no estoy capacitado para ser actor…
- gafas de sol..glas of saund …es así no?
- lo peor acaba siendo siempre lo mejor..
- yo soy de la secta del hórror bauqui..vaqui?…ah! vacui!
- esto empieza a ser una fantasia erótica preocupante…
- eso a mi me parece un ejercicio de sentido comun!
- vaquerizo al cuadrado es mucho!
- lo mas importante en esta vida es hablar el mismo idioma!

anita:
- os desnudáis en un pis pas, que la audiencia lo va a agradecer..

…too much for my body!

el conte de la lletera al rebés!

…clar, quan la pobre lletera va fer la seva pròpia bombolla immobiliària…a base de llet, pollets i vaques… de seguida van trobar la moralina del conte amb allò de no fer volar coloms i el blat al sac ben lligat i tot plegat…i apa i som-hi amb l’esforç i el patiment…sisi..molt benedictins!
…si la lletera fos d’ara i aquí..segurament hauria pensat que la llet se li tallaria abans d’arribar al mercat. Com que no la podria vendre i hauria de pagar el lloguer de la lletera igualment, s’hauria de declarar insolvent i la farien fora del pis. Aleshores hauria de demanar diners als amics i la començarien a deixar de banda perquè veurien que no podria pagar i correria la veu que llet que tocava llet que tallava i ningú no li voldria donar feina i començaria a passar gana i es posaria malalta….i clar en caiguda lliure fins a baix de tot…
i aleshores la moralina hauria estat un llibre d’autoajuda…dels d’apunta al cel per tocar la campana…

quasi que em quedo amb la primera lletera fent plans i castells de núvols..només que sense moralina…segur que el proper dia no se’t trenca el gerro i et forres!

jo mai mai

jo mai mai he marxat a suïssa sense bitllet de tornada!
(i faig un glop)

em va regalar un llibre i va marxar

Vaig entrar sense trucar…però ja m’esperava.
Per la pinta podria ser d’uns quants llocs…però l’accent em delata.
Sabia que m’agradaria la casa, però jardí em va impressionar em va recordar un lloc.
Havia vingut a fer-li unes preguntes…però tot d’una les hauria canviat totes i n’hi hauria fet unes altres. Tant costa canviar el guió!..I ell havia de donar-me respostes però em volia fer preguntes.
Per sort una urgència urgent ens interromp..i ni tu ni jo ens preguntem ni ens responem res del que haviem quedat.
Una estona després tornem al jardí, potser és el romaní i la pedra seca…o potser el nesprer de la cantonada…
Em regales un llibre, te’n regalo un altre i marxo.

Pantalons i mocador

Avui s’ha posat pantalons i mocador, s’ha assegut al costat dels seus germans…abans discutia per cada acte oficial d’aquests que li feien cada any…ara ho ha deixat estar. Només hi va si li ho demana la mare i avui a més li ha demanat que es posés el mocador.

Diuen que era un revolucionari, diuen que va lluitar contra el règim.

Diuen que era el metge del poble, diuen que no li podien pagar però que l’estimaven tant.

Diuen que va ser molt compromés, que sempre tenia la consulta a Soweto plena.

Diuen que no va mirar mai cap a l’altre costat…ni quan li van portar aquell noiet a punt de morir…

diuen que de seguida va veure que l’havien torturat..i que hi va poder parlar abans que marxés…

i també diuen que aquella nit es va enfadar amb el món…diuen el van veure plorar i discutir…

diuen que quan va penjar el telèfon li va demanar a la seva infermera que marxés a casa…

diuen que no va veure entrar els que el van matar…diuen que potser era un o potser dos

diuen que era un home o potser una dona…alguns diuen que eren blancs altres que eren negres…

Diuen que la infermera no havia marxat…altres dieuen que si…i ella no va dir mai res.

Diuen que farà vint-i-tres anys que li van matar el pare.

“si volen entrar entraran igual…però els ho posarem difícil”

10 coses curioses que et poden passar un cop ja t’han entrat a robar:
1.no tens cobertura ni per trucar a la poli ni a ningú.
2.no et saps el telèfon de la poli, ni dels mossos ni de la guardia civil, ni del servei d’emergències, ni dels bombers!!!!!…només et saps el 061 ..i no el necessites!
3.ve una patrulla que no sap quan cau Tots Sants..
4.la comisaria dels mossos més propera és a un Descampat Sense Número sense llum i quasi sense senyals….i a més plena de gent i buida de mossos!
5.els de la científica nostrada són la bomba i van de negre!….troben ditades amb il···lusió!
6.descobrim que al poble no fan servir el “presuntamente”…senzillament sospiten obertament …i en fan el Hashtag del dia.! Trending topic municipal!
7.amb un tornavís i un tambutet es pot fer molta palanca!
8.el de cal moliner fa reixes els caps de setmana…i les col·loca!
9.bricolatge casolà antidisturbis…si posem uns claus aquí i uns cargols allà i als forrallats hi clavem això i a les frontisses hi soldem allò…ja costarà més d’obrir…sisi, (i de tancar!..que necessitarem 2 hores per tancar-ho tot!)
10.And the oscar goes to: “si volen entrar entraran igual…”

operació “no passaran (again)” orquestrada amb èxit!

del 333 al 633

igual que quan puges a un tren t’enganxes a una converça que ja fa estona que rutlla, jo vaig començar a dibuixar a un dibuix que ja estava començat, era el 333…eren dies de pressa, de la ratlla en cad fins al formigó encofrat passaven poques setmanes! alguns dies fins hi tot fèiem serveis d’urgències… una trucada…i corrents a imprimir i visar!…i així han passat el 399, 401, 421, 470, 502, 583… fins el 633 que deixo a mig acabar i que com la converça del tren, continuarà quan jo ja hagi baixat a la meva estació.

ara espero un altre tren (o és un avió?!), segur que tornaré a trobar una altra converça a mig començar i que m’hi tornaré a enganxar, espero que com la d’abans tingui molts personatges i dies bons i dies millors!

és gener i del 333 al 633 han passat 8 anys (i 3 copes d’europa del barça…)