poder o influència?
ahir al 30′: sobre el poder i les dones i les dones amb poder i la crisis … anàlisis interessant de com han afrontat la crisis diverses empreses en funció del % de dones que tenen en alts càrregs i consells … total sembla ser que a islàndia, on ara inclús els bancs (nacionalitzats fa poc ) tenen dones al capdavant…doncs allà ho han portat una mica millor això del crack….
bé tòpics de sempre apart, em va enganxar la pregunta que feia Vigdís Finnbogadóttir (Ex Presidenta de Islandia (1980-1996)) com a resposta a quina es la diferència entre homes i dones a l’hora d’afrontar el poder?..ella va contestar amb aquesta pregunta: Vostè qué triaria,tenir poder o tenir influència?
…
Filed under: Uncategorized | 1 Comment
Callao
tarda de diumenge, cinema de Callao… dues entrades per Los abrazos rotos, taquillera de tota la vida (la seva…). entrades numerades (oh sorpresa!…) . Acomodador amb traje i corbata…cinema buit
l’acomodador us porta davant una fila y diu cuente cinco… cuente cinco?? si cinco y los dos siguientes son los suyos… aquí?…si, aquí!… i seients al fons i cine buit???..eing?! nos podema canviar? -…no se muevan hasta que no empiece la película…
s’apagen els llums …tots drets corrent cap els seints centrals!…
et toquen l’espatlla, l’acomodador_de_tota_la_vida sec com ell sol torna et demanar que se mueva señorita…que estos señores van aquí
la señorita se mueve, apaga el móvil y disfruta del espectáculo!
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
Doris Lessing + No Reply
doble sessió i triple descobriment!
massa tard m’han presentat la Doris Lessing que el 1962 posava en boca de la protagonista de l’obra “Jugar amb un tigre” l’Anna Freeman frases com: quan un home es casa amb una dona, es casa amb una dona i prou. quan una dona es casa amb un home, ho fa amb un estil de vida… uf! … ahir al Lliure això ho deia la Belén Fabra actriu de Tortosa amb un català central (a escena) envejable en la pell de la desubicada Anna Freeman … un text molt delicat i no estic segura de coincidir amb les crítiques en dir que sigui 100% actual… Jo diria que en el meu context almenys, és vigent si parles de persona en general..el conflicte és vigent pero també es pot donar amb els papers canviats… i després d’aquesta pluja de realisme davant el mirall un descobriment més que terapèutic! l’Alejandro Serrano, en Diego Asenjo, en Jaime Gutiérrez, en Fernando Alonso, l’Ernesto Zuñiga en Francisco González, en José Angel Sagi i en Ricardo Sánchez són No Reply!!!! divertits honestos senzills fàcils ..diferents!! si tornen a venir els tornaré a veure!
Filed under: Uncategorized | 1 Comment
passadís amunt i avall per un supermercat (el supermercat.cat per exel·lència) …. com un banc de peixos hem fet tots la mateixa ruta sense previ acord…peatge peatge peatge, tuuuuuunel… i alehop!…. som com deia en José Ballesteros, som elements de proliferació i com a tals estem autoOrganitzats!
el millor: 
el llac de Malniu gelat, 
les vistes del Canigó des de St. Martí de Cuixà i la coca d’Alp.
el no tant bo: el nou centre cívic (encara en obres) de Bellver…a veure com acaba … i Vilafranca de Conflent … amb tot l’encant natural que té i no passa de poble espanyol poc explotat…
i aquest és el discret ( no per tímid si no per puntual i dispers) resum d’uns dies a la cerdanya.
Per cert!…dos apunts anacrònics i reals!:
1. Tard i feliç he vist per fi Lucía i el sexo! yuju!…i ara els dubtes…qui sap qué passa amb la cangur i la seva mare? les mata el protas? les mata el marit de la mare? no les maten i fugen??? es suiciden?
2.Tard i flipant he descobert l’origen del títol de la L. Etxebarria “amor curiosidad prozac i dudas”…
ara si.
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
qué m’he perdut?
l’antropologa fa tard…no trobava “suelto pel diari i s’ha entretingut més del compte al quiosc. quan entra tothom ja és dins. ulleres de sol amunt, samarreta avall (ha pujat fins el melic amb l’sprint de les escales …). sembla que ja han començat …aix! mira a dreta i esquerra …-”qué m’he perdut?” – li demana a cau d’audífon del senyor amb bigoti… -”tranquila jove, el capellà tot just acaba de sortir…”
(i ella seu i pren apunts…!)
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
gibellina
Vella Gibellina Nova 
1968 terratrèmol a Sicília. Gibellina Vella i altres pobles destruïts. 20 anys després els habitants que fins aleshores havien viscut en barraques, estrenen la Nova Gibellina ( a 15 km de la Vella). Es van convocar els millors arquitectes italians dels 80 per fer una ciutat de nova planta al camps Sicilià… A les runes de la Gibellina Vella Alberto Burri hi fa una obra de land art …Avui, l’experiment urbanístic està inacabat i com deia Richard Ingesoll (cccb 2004 “Urban Traumas. The City and Disasters”) es demostren les mancances de l’arquitectura i l’urbanisme d’una època. L’obra de Burri sobre una ciutat morta funciona tant bé com el primer dia, l’obra de la ciutat nova no ha acabat de funcionar mai……en visitar la ciutat nova amb la mirada del que s’acosta al lloc amb més expectatives que prejudicis, una es pregunta:Perquè no s’acaba l’experiment que es va començar? Si es conclou que la solució adoptada no va funcionar, perquè no es busca una alternativa d’ús a uns edificis públics quasi acabats? Perquè no es veu moviment reivindicatiu de la població?….
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
vendre escombres…
fa tres dies que li demanes hora per pujar a parlar amb ell d’un tema que teniu pendent fa setmanes… dijous et va dir que divendres i divendres no hi era. Dilluns estava reunit i dimarts al matí et va dir que sens falta dimecres al matí. Dimecres al matí surt un dia gris i llarg amb un matí ple de trucades ….i quan mires l’hora ja és dimecres a la tarda o no!… així que el veus li demanes que com ho tindriem per mirar-ho ara …. i amb un mig somriure soneguer et diu…”buf! avui encara no he venut ni una escombra!” … així doncs tocarà esperar!
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
de com bufar i continuar…
és fàcil, ràpid i net…
arriba el dia, i si et lleves és que hi ets… i si hi ets ja tens la meitat de la feina feta… això és, quan es tracta de fer anys…
aleshores, per anar bé, has de buscar quelcom preferentment dolç (pastís?) amb espelmes (important!) i bufar…
gràcies per ajudar-me a bufar amb ganes de continuar bufant
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
jo tube…
m’he trobat amb un parell de situacions que per qüestions vàries es posa en dubte acords presos de paraula en reunins més o menys informals… i de sobte, allò que havia quedat tant clar sembla que es difumina i ja no hi ha manera de rebobinar…el fet és que com ja m’havia passat amb el deshacer ( quan just tires sal a la sopa que ja en tenia..i faries un edición_deshacer o la U en cad..) doncs altre cop vaig recòrrer inconscientment al repertori de solucions digitals…vaig pensar que si no recordàvem qui havia dit què a la reunió, només calia connectar-se al you tube i buscar la seqüència….
clar … com que no era una cumbre iberoameriacana ningú no ho havia gravat…aix!
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
moniato de postre
ja no és estiu…moniato de postre.
mmm, és un d’aquests postres que marquen temporada i si m’apures època…el moniato, el mató i el moscatell amb nyoca sonen antic però com les malles i les mantilles tornen!… fins i tot es poden sofisticar (oju als panellets que ja són als aparadors i no estan d’oferta!)…encenalls de moniato, escuma de mató…uix!
Filed under: Uncategorized | Leave a Comment
castellví cristinaEntrades recents
Categories
- Uncategorized (45)
