a càmara lenta, aixeco el braç estiro els dits i com si m’hagues costat vuit anys dic: aturis, jo baixo aquí… i vaig cap a la porta (ja no és ni la mateixa que em va veure entrrar..)…passaran setmanes abans no hi arribi i en aquest impàs mudaré la pell, recuperaré les brànquies i recordaré com es camina sense arrels..i quan ja estigui a punt a punt de creuar la porta em sortiran dos ales a l’alçada dels homoplats i deixaré les diòptries enrere… tot això passarà aviat!
acabarà cridant:….implantació del xip ja!
hi havia una vegada una tipa feliç …un dia la tipa es canvia de telèfon…i com que li regalen no veu inconvenient en posar-se el lector de xips amb càmara i gps a la butxaca…ella no ho sap però aviat no podrà viure sense que un satèl.lit la pugui localitzar…i algun dia acabarà cridant: implantació del xip ja!…i així va començar the matrix…i la culpa no era de les farmacèutiques!…o si!?
admetent errors
acostumada a veure com ningú no admet un error ni propi ni de l’altre, acostumada a veure com es premia saber desfer-se de la culpa, com de fet, d’això se n’ha fet ofici… acostumada a veure com no es pot transigir ni un pèl ni un gram ni un centímetreni un segon..ni a escoltar cap excusa, explicació, raonament..el tot pel tot…després d’haver esborrat les paraules equivocació i error del diccionari…
avui he pogut gaurir d’un error d’altri.. que ho ha admès en veu alta i sense vergonya…sense excuses ..sisi, i m’han donat una explicació…i he pogut entendre-la sense haver de fer creure a l’altre que allò era un error imperdonable digne de que li tallin el dit del mouse.. sis li he pogut dir mirant-lo al ulls: d’acord, cap problema ho solucionarem!..i ja està… així de fàcil he disfrutat d’un error humà justificable…que em farà perdre temps però que m’ha donat la oportunitat de ser normal per una estona!
ala…dit!
in the mood of requiem for a dream?
si ho vaig entendre bé avui podria ser el dia per veure la peli…però avui no, per sort algunes series moooolt més lleugeres també es poden veure amb aquest mood! i ara ella diria: you know you love me! xo xo..GG
coses que et vas oblidar de dir-me…
dir-me que quan apostes t’ho has de pensar bé encara que hagis de decidir ràpid o molt ràpid
dir-me que els encofrats de fenòlic de primer ús s’assemblen als encadellats de llistonets de fusta però no són el mateix i són més baratos!
dir-me que …. què hi veies tu quan miraves enrere¿?
y si subes el volumen?
y si lo piensas más alto?
y si lo gritan más bajo?
y si te escucho?!
la titella
la tisora talla el primer fil…. i.. en cadena cauen els dits que arrosseguen el canell, la ma, el braççççç, cop de pelvis, i un altre fil tallat, gira el peu el turmell, la ròtula… i zas ara la nuca, desequilibri cap a l’esquerra que s’emporta la clavícula…el colze puja, el fèmur baixa… de fons l’acordió que no para i ara un xiulet …unes olles fan la bateria ..espetec de brases.. i ella segueix desmuntant-se….atac de riure que trenca un altre fil, es recargola costella a costella, el melic endins, la cadera enfora, les parpelles fent pampallugues i cabell té vida pròpia!…i riu fins que nota tots els fils tallats i no pot parar de riure…
d’energies i bruixeries…
a l’aprenent d’actriu li diuen que li falta energia…que així no projecta ni arriba…(més enllà de la tercera fila..clar). en altres temps, ella hauria començat a fer números segura de que l’energia és igual al producte de la seva massa pel quadrat de la velocitat de la llum…(ja la veig corrent en cercles intentant accelerar les seves mol·lècules !) potser no n’hauria tret res ni s’hauria energitzat mica..però s’hauria quedat tranquila amb el raonament..
ara però .. ja és tota una altra cosa…l’aprenent d’actriu ja no es regeix ni per les lleis de Newton! …ara quan sent a parlar d’energia es toca la pedra que porta penjada al coll i es descalça per connectar amb la terra..i quan li han dit que li falta energia ha corregut a demanar hora a l’osteopata…per veure si la reequilibra..
potser l’Albert i l’Isaac s’en riuen d’ella..però mira, al final fent números tampoc se’n sortia i qui sap si aquell parell no feien ioga en la intimitat…
calçotada_2.0
Et demano si t’agrada la música que he posat…com que no em respons, me n’adono que no he fet la pregunta que toca… Hi torno, quina música t’agrada? I me n’adono que un cop més m’he equivocat.. de fet sovint em passa que quan no em puc imaginar cap resposta és que no n’hi ha. Però per si de cas…again, i quina música no t’agrada? A vegades es més fàcil saber el que no… però estem igual… t’hauria hagut de demanar per un so.. o potser una freqüència o longitud d’ona…
Se m’acut que potser et diverteixen més els altres sentits…fa més per tu.. potser et distreus olorant o mirant tons d’un mateix color…o potser tocant i comparant textures..potser fins hi tot col•lecciones edicions limitades de textures. Segur que hi ha discoteques per anar a tocar (textures!) i per anar a olorar…allà es troben tots els fans dels cítrics i es passen la nit olorant com bojos!!
Tot i així em costa associar-te a un sentit…però algún dia, sense voler, se t’escaparà un bri d’emoció sensorial per alguna cosa i et podre entendre una mica més.
no te n’oblidis!!
avui he recordat perquè faig el que faig….
moment memento.
no te n’oblidis!
