acostumada a veure com ningú no admet un error ni propi ni de l’altre, acostumada a veure com es premia saber desfer-se de la culpa, com de fet, d’això se n’ha fet ofici… cap excusa, explicació, raonament..el tot pel tot…després d’haver esborrat les paraules equivocació i error del diccionari…
avui he pogut gaurir d’un error d’altri.. que ho ha admès en veu alta i sense vergonya…sense excuses ..sisi, i m’han donat una explicació…i he pogut entendre-la sense haver de fer creure a l’altre que allò era un error imperdonable digne de que li tallin el dit del mouse.. sis li he pogut dir mirant-lo al ulls: d’acord, cap problema ho solucionarem!..i ja està… així de fàcil he disfrutat d’un error humà justificable…que em farà perdre temps però que m’ha donat la oportunitat de ser normal per una estona!
ala…dit!
