del 333 al 633

igual que quan puges a un tren t’enganxes a una converça que ja fa estona que rutlla, jo vaig començar a dibuixar a un dibuix que ja estava començat, era el 333…eren dies de pressa, de la ratlla en cad fins al formigó encofrat passaven poques setmanes! alguns dies fins hi tot fèiem serveis d’urgències… una trucada…i corrents a imprimir i visar!…i així han passat el 399, 401, 421, 470, 502, 583… fins el 633 que deixo a mig acabar i que com la converça del tren, continuarà quan jo ja hagi baixat a la meva estació.

ara espero un altre tren (o és un avió?!), segur que tornaré a trobar una altra converça a mig començar i que m’hi tornaré a enganxar, espero que com la d’abans tingui molts personatges i dies bons i dies millors!

és gener i del 333 al 633 han passat 8 anys (i 3 copes d’europa del barça…)

aturis…jo baixo aquí

a càmara lenta, aixeco el braç estiro els dits i com si m’hagues costat vuit anys dic: aturis, jo baixo aquí… i vaig cap a la porta (ja no és ni la mateixa que em va veure entrar..)…passaran setmanes abans no hi arribi i en aquest impàs mudaré la pell, recuperaré les brànquies i recordaré com es camina sense arrels..i quan ja estigui a punt a punt de creuar la porta em sortiran dos ales a l’alçada dels homoplats i deixaré les diòptries enrere… tot això passarà aviat!