del 333 al 633
30 gener 2012
esturi
igual que quan puges a un tren t’enganxes a una converça que ja fa estona que rutlla, jo vaig començar a dibuixar a un dibuix que ja estava començat, era el 333…eren dies de pressa, de la ratlla en cad fins al formigó encofrat passaven poques setmanes! alguns dies fins hi tot fèiem serveis d’urgències… una trucada…i corrents a imprimir i visar!…i així han passat el 399, 401, 421, 470, 502, 583… fins el 633 que deixo a mig acabar i que com la converça del tren, continuarà quan jo ja hagi baixat a la meva estació.
ara espero un altre tren (o és un avió?!), segur que tornaré a trobar una altra converça a mig començar i que m’hi tornaré a enganxar, espero que com la d’abans tingui molts personatges i dies bons i dies millors!
és gener i del 333 al 633 han passat 8 anys (i 3 copes d’europa del barça…)
Entry Filed under: el que jo em sé
Add your own
Deixa un comentari
Trackback this post | Subscribe to comments via RSS Feed
1.
eva |
31 gener 2012 a les 19:20
M’encanta haver compartit tren amb tu! petons i espero que l’estació on baixes t’obri nous aventures
2.
esturi |
1 febrer 2012 a les 1:11
gràcies!… tard o d’hora tornarem a coincidir dalt d’un tren! petons!
3.
elian |
31 gener 2012 a les 20:04
Y a mi también me encanta haber compartido del 333 al 358…
nos encontraremos en el próximo destino.. petons
4.
esturi |
1 febrer 2012 a les 1:15
…que decir! un placer! te pido prestada tu frase para este próximo viaje…el clasico de la hierbas: si me enamoro…no vuelvo! petons!;))
5.
abel |
1 febrer 2012 a les 0:24
doncs a mi el Pau Garcia-Milà tampoc em cau gaire bé… però és que a mi m’agraden els perdedors… així que no et desitjaré que triomfis, però sí que gaudeixis dels nous personatges, i que nosaltres puguem gaudir quan ens ho expliquis
6.
esturi |
1 febrer 2012 a les 1:26
vaja vaja!!…doncs si li ho preguntes a ell segur que és capaç de definir-se com a perdedor!…ja en parlem divendres! i merci pel desitg…segurament això de gaudir és el millor que ens pot passar perquè el triomf en si…de moment, el deixo pel barça!
7.
Laura |
1 febrer 2012 a les 9:10
Doncs ja no queda res per dir que no ens haguem dit… només que ha estat un plaer compartir telèfon, grapadora i post-its. I això que quan vam començar ens pensàvem que teniem poc en comú, i era tot el contrari… des de les comèdies romàntiques lacrimògenes fins a ‘sonrisas y lágrimas’ y moltes coses més. Així doncs que Bon dia Castellví!!!!
8.
esturi |
3 febrer 2012 a les 0:10
my pleasure!…qualsevol dia pujo a beverly i fem una xocolata amb xurros per repassar els hits de la setmana! Bona nit Quintana!