Avui s’ha posat pantalons i mocador, s’ha assegut al costat dels seus germans…abans discutia per cada acte oficial d’aquests que li feien cada any…ara ho ha deixat estar. Només hi va si li ho demana la mare i avui a més li ha demanat que es posés el mocador.
Diuen que era un revolucionari, diuen que va lluitar contra el règim.
Diuen que era el metge del poble, diuen que no li podien pagar però que l’estimaven tant.
Diuen que va ser molt compromés, que sempre tenia la consulta a Soweto plena.
Diuen que no va mirar mai cap a l’altre costat…ni quan li van portar aquell noiet a punt de morir…
diuen que de seguida va veure que l’havien torturat..i que hi va poder parlar abans que marxés…
i també diuen que aquella nit es va enfadar amb el món…diuen el van veure plorar i discutir…
diuen que quan va penjar el telèfon li va demanar a la seva infermera que marxés a casa…
diuen que no va veure entrar els que el van matar…diuen que potser era un o potser dos
diuen que era un home o potser una dona…alguns diuen que eren blancs altres que eren negres…
Diuen que la infermera no havia marxat…altres dieuen que si…i ella no va dir mai res.
Diuen que farà vint-i-tres anys que li van matar el pare.
